Menu
Amic i company de feina des de ni se sap. Compartir amb ell converses, passejades, dubtes existencials, projectes, riures és un autèntic plaer. Sempre en treus aprenentatges gratificants i edificants. Tinc la sensació que encara ens queda molt tram per recórrer plegats i ho celebro.
Marta Colomer2022-03-09Un veritable mestre que en el seu moment em va fer l'acollida al Casal dels Infants. Fa 22 anys ja. Sobretot una bellíssima personaHammid Benhammou2022-03-07Jose Alonso transmite experiencia y conocimiento desde la cercanía, la empatía y la capacidad para conectar y adaptarse a diferentes colectivos. La implicación en todo lo que hace es máxima desde sus múltiples facetas: consultor, formador, coordinador, etc. Este último año en el Ajuntament de Salt hemos contado con él como formador en competencias y mejora de la empleabilidad y, sin duda, los resultados no pueden ser más satisfactorios. Larga vida a El Palomar de Jose!Carles Martin2022-02-25El Jose... Ell ha estat l'enllaç entre el meu món, el de les arts escèniques i audiovisuals, i el seu. I sempre que m'ha portat al seu món, ha estat una experiència que ha deixat petja. Per tant, sempre que les nostres voluntats i els astres s'alinïin, tornarem a treballar plegats. Perquè som amics, perquè té les eines per fer-me sentir que sóc part del projecte, perquè genera confiança. Visiteu El Palomar, té bones vistes i us sentireu com a casa! / El Jose... Él ha sido el enlace entre mi mundo, el de las artes escénicas y audiovisuales, y el suyo. Y siempre que me ha llevado a su mundo, ha sido una experiencia que ha dejado huella. Por lo tanto, siempre que nuestras voluntades y los astros se alineen, volveremos a trabajar juntos. Porque somos amigos, porque tiene los recursos para hacerme sentir parte del proyecto, porque genera confianza. Visitad El Palomar, tiene buenas vistas y os sentiréis como en casa!carles gilabert Beltran2022-02-20Quan vaig començar a Casal dels Infants, el Jose ja no hi treballava. Vint anys després encara surt amb moltes converses. Per sort hem coincidit a molts llocs, hem compartit projectes, casos, anàlisis i passió pel treball amb persones. Sense cap dubte, el "josealonso" està "alpalomar" i allà on algú necessita suport i inspiració professional.José Roldán Tapia2022-02-16Només tinc paraules d'admiració i agraïment per tot el que vaig compartir i aprendre d'en Jose. Professionalitat, creativitat i coneixements impressionants, barrejat amb una personalitat alegre, carismàtica i generosa, també amb una gran capacitat de generar i trobar solucions a molts dels projectes i situacions que vam compartir. Jose, ets garantia de feina ben feta!Anna Puixeu Palou2022-02-15
Vaig néixer al barri del Raval de Barcelona, en aquell moment anomenat Barri Xino. Crec que les experiències que hem viscut ens fan les persones que som. En aquest Time Line vull reflectir aquests moments vitals que m'han portat fins al Palomar, els coloms us guiaran pel recorregut. Bon Viatge!
Una vegada finalitzada l'EGB, no vaig continuar estudiant. Davant la pressió dels meus pares perquè treballés si no continuava estudiant i després d'alguns intents de treballar poc fructífers, vaig ser un dels participants en el primer pla d'ocupació juvenil organitzat per l'Ajuntament de Barcelona. D'aquesta primera experiència sorgeix la cooperativa de reciclatge Can Xatarra i l'associació Can Xatarra.
Amb algun/a de els/les companys/es de viatge uns anys després creem el grup de Diables i drac del Raval i compartim des de fa més de 25 anys la masia l'Espinàs.
Al 1991 vaig ser membre del grup d'animació Afalacs on, entre altres treballs, vam fer activitats d'animació a convidats de l'empresa M&M en els Jocs Olímpics de Barcelona.
A través de Pito Cunillera, pare d'un amic de l'escola, vaig entrar en contacte amb el Casal dels Infants del Raval. En aquells moments el Casal s'havia traslladat de local, després d'haver abandonat la tutela de l'Associació de veïns del Raval. Amb el meu grup d'amics pintem la façana del nou local, i comencem a col·laborar com a monitors en el nou servei d'acompanyament escolar i a les colònies d'estiu.
Durant els següents anys a més de col·laborar com a voluntari, ser membre de l'Associació i de la junta directiva, vaig treballar com a educador en la ludoteca de temps lliure, a l'aula taller i en diferents plans d'ocupació fins a la meva desvinculació en 2001.
El Casal va ser la meva primera escola, on vaig començar a enamorar-me de l'ofici d'educador, on vaig trobar un sentit a la meva vida.
El meu primer contracte va ser el 1984 a Can Xatarra, però el meu primer treball fora del pla d'ocupació va ser el 86 com a escombrariaire. Posteriorment, he treballat, a part dels meus treballs com a educador, com a paleta, repartidor, mosso de magatzem, daurador o ajudant en una impremta entre altres.
Crec que totes aquestes experiències laborals m'han ajudat a ser millor orientador i formador, a poder empatitzar amb el que significa no saber a què dedicar-te professionalment o a enfrontar-te al mercat laboral sense una formació especialitzada.
En un dels meus intervals al Casal del Raval, vaig tenir l'oportunitat d'anar a treballar durant un any a la granja escola Ca Joval, va ser la meva primera experiència laboral fora de Barcelona. A Can Joval vaig aprendre a treballar amb nens/as i adolescents de diferents edats, ensenyant-los a apreciar i estimar la naturalesa. Posteriorment, vaig treballar també com a monitor en albergs de la Generalitat i durant un any, com tallerista a l'FP adaptada del Centre d’educació especial Flor de Maig.
El 1989 vaig començar a estudiar escultura en l'Escola d'arts i oficis, per a mi va ser una manera de tornar a estudiar d'una forma molt pràctica en un terreny com l'art que m'apassiona.
El 1997 em vaig habilitar com a educador social en el CEESC. Exercir com a educador col·legiat va ser decisiu en el meu futur professional. Posteriorment, he realitzat diversos cursos i formacions; Intervenció en maltractaments infantils, drogodependències en joves i adolescents, abusos sexuals a menors o intervenció socioeducativa amb nens i joves en risc social, sent l'última el curs de dirección y gestión de ONG del Instituto de Innovación social de Esade.
Però la meva formació més significativa l'he rebut des de fa més de 20 anys per part de la meva amiga Marta Colomer en orientació i el model de competències. Ella em va acompanyar en el procés d'implementació del model en Fundació Exit i ha estat la meva mentora en el procés de creació de la meva cartera de serveis del Palomar de Jose.
Als 16 anys vaig conèixer als meus amics "Tito" i Marc Martínez pintant la façana del Casal dels Infants del Raval. En 2003 vaig acompanyar a Marc en "Super Rawal", la seva primera obra de teatre com a director, exercint les funcions d'ajudant de producció, regidoria i Road Mánager. Simultàniament, treballava com a paleta amb Tito a la seva empresa de reformes. L'any 2007 em vaig traslladar a viure al Palomar propietat de la seva família. Des d'aquí llanço el projecte El Palomar de Jose.
Tres anys després de la meva marxa del Casal i superada la meva crisi amb la professió d'educador, durant la qual vaig treballar com a paleta, repartidor, en el món del teatre amb Súper Rawal i com road mànager del grup Txarramequ Tiquis Miquis, m'arriba una oferta per a treballar com insertor laboral en Fundación Exit.
En aquells moments a Exit només treballava Nacho, que deixava de ser insertor per a ser director i Dèbora a mitja jornada portant la gestió econòmica, poc després substituïda perVerónica, i Salvador com a president present en el dia a dia. Una estructura mínima on tot estava per fer.
Durant 16 anys vaig poder dissenyar i executar projectes amb llibertat, vaig ampliar horitzons coneixent i entenent de primera mà el món empresarial, em vaig formar com l'educador que ara sóc. Només puc estar agraït per tot l'après.
Treballant al Casal vaig col·laborar amb altres organitzacions, però en aquell moment el sector era molt jove i poc coordinat. Al començar a treballar en Fundació Exit vaig poder comprovar com s'havia estructurat el sector durant els meus tres anys d'absència a parir de la creació d'ECAS. Durant la meva estada a Èxit vaig estar vinculat a la Comissió d'inserció sociolaboral d'ECAS, participant en l'organització del Congrés Treball i Ciutadania i en els estudis previs a la creació del Projecte Labora de l'Ajuntament de Barcelona.
També vaig participar des de la Fundació Èxit als inicis de la Coordinadora de Mentoria Social, coordinant, ja com a freelance, el projecte de mentoria social en Instituts de secundària.
I va arribar el 2017, i amb ell una nova crisi personal i professional. Aquesta vegada la meva decisió va ser demanar 9 mesos d'excedència a la Fundació Èxit, en aquest article ho explico més extensament, i marxar-me a recórrer el Perú, Colòmbia i Bolívia, un somni de la meva joventut que no havia pogut complir.
Aquest viatge va ser el detonant que va provocar un nou canvi, deixar la Fundació Èxit, la meva casa, i traslladar-me a la meva nova casa, El Palomar d'en Jose. I aquí acaba una part de la meva història, i obro una nova etapa, personal i professional, que espero que em permeti créixer, aprendre i intentar ser millor persona i professional. Benvingut al Palomar d'en Jose!
Vaig néixer al barri del Raval de Barcelona, en aquell moment anomenat Barri Xino. Crec que les experiències que hem viscut ens fan les persones que som. En aquest Time Line vull reflectir aquests moments vitals que m'han portat fins al Palomar, els coloms us guiaran pel recorregut. Bon Viatge!
Una vegada finalitzada l'EGB, no vaig continuar estudiant. Davant la pressió dels meus pares perquè treballés si no continuava estudiant i després d'alguns intents de treballar poc fructífers, vaig ser un dels participants en el primer pla d'ocupació juvenil organitzat per l'Ajuntament de Barcelona. D'aquesta primera experiència sorgeix la cooperativa de reciclatge Can Xatarra i l'associació Can Xatarra.
Amb algun/a de els/les companys/es de viatge uns anys després creem el grup de Diables i drac del Raval i compartim des de fa més de 25 anys la masia l'Espinàs.
Al 1991 vaig ser membre del grup d'animació Afalacs on, entre altres treballs, vam fer activitats d'animació a convidats de l'empresa M&M en els Jocs Olímpics de Barcelona.
A través de Pito Cunillera, pare d'un amic de l'escola, vaig entrar en contacte amb el Casal dels Infants del Raval. En aquells moments el Casal s'havia traslladat de local, després d'haver abandonat la tutela de l'Associació de veïns del Raval. Amb el meu grup d'amics pintem la façana del nou local, i comencem a col·laborar com a monitors en el nou servei d'acompanyament escolar i a les colònies d'estiu.
Durant els següents anys a més de col·laborar com a voluntari, ser membre de l'Associació i de la junta directiva, vaig treballar com a educador en la ludoteca de temps lliure, a l'aula taller i en diferents plans d'ocupació fins a la meva desvinculació en 2001.
El Casal va ser la meva primera escola, on vaig començar a enamorar-me de l'ofici d'educador, on vaig trobar un sentit a la meva vida.
El meu primer contracte va ser el 1984 a Can Xatarra, però el meu primer treball fora del pla d'ocupació va ser el 86 com a escombrariaire. Posteriorment, he treballat, a part dels meus treballs com a educador, com a paleta, repartidor, mosso de magatzem, daurador o ajudant en una impremta entre altres.
Crec que totes aquestes experiències laborals m'han ajudat a ser millor orientador i formador, a poder empatitzar amb el que significa no saber a què dedicar-te professionalment o a enfrontar-te al mercat laboral sense una formació especialitzada.
En un dels meus intervals al Casal del Raval, vaig tenir l'oportunitat d'anar a treballar durant un any a la granja escola Ca Joval, va ser la meva primera experiència laboral fora de Barcelona. A Can Joval vaig aprendre a treballar amb nens/as i adolescents de diferents edats, ensenyant-los a apreciar i estimar la naturalesa. Posteriorment, vaig treballar també com a monitor en albergs de la Generalitat i durant un any, com tallerista a l'FP adaptada del Centre d’educació especial Flor de Maig.
El 1989 vaig començar a estudiar escultura en l'Escola d'arts i oficis, per a mi va ser una manera de tornar a estudiar d'una forma molt pràctica en un terreny com l'art que m'apassiona.
El 1997 em vaig habilitar com a educador social en el CEESC. Exercir com a educador col·legiat va ser decisiu en el meu futur professional. Posteriorment, he realitzat diversos cursos i formacions; Intervenció en maltractaments infantils, drogodependències en joves i adolescents, abusos sexuals a menors o intervenció socioeducativa amb nens i joves en risc social, sent l'última el curs de dirección y gestión de ONG del Instituto de Innovación social de Esade.
Però la meva formació més significativa l'he rebut des de fa més de 20 anys per part de la meva amiga Marta Colomer en orientació i el model de competències. Ella em va acompanyar en el procés d'implementació del model en Fundació Exit i ha estat la meva mentora en el procés de creació de la meva cartera de serveis del Palomar de Jose.
Als 16 anys vaig conèixer als meus amics "Tito" i Marc Martínez pintant la façana del Casal dels Infants del Raval. En 2003 vaig acompanyar a Marc en "Super Rawal", la seva primera obra de teatre com a director, exercint les funcions d'ajudant de producció, regidoria i Road Mánager. Simultàniament, treballava com a paleta amb Tito a la seva empresa de reformes. L'any 2007 em vaig traslladar a viure al Palomar propietat de la seva família. Des d'aquí llanço el projecte El Palomar de Jose.
Tres anys després de la meva marxa del Casal i superada la meva crisi amb la professió d'educador, durant la qual vaig treballar com a paleta, repartidor, en el món del teatre amb Súper Rawal i com road mànager del grup Txarramequ Tiquis Miquis, m'arriba una oferta per a treballar com insertor laboral en Fundación Exit.
En aquells moments a Exit només treballava Nacho, que deixava de ser insertor per a ser director i Dèbora a mitja jornada portant la gestió econòmica, poc després substituïda perVerónica, i Salvador com a president present en el dia a dia. Una estructura mínima on tot estava per fer.
Durant 16 anys vaig poder dissenyar i executar projectes amb llibertat, vaig ampliar horitzons coneixent i entenent de primera mà el món empresarial, em vaig formar com l'educador que ara sóc. Només puc estar agraït per tot l'après.
Treballant al Casal vaig col·laborar amb altres organitzacions, però en aquell moment el sector era molt jove i poc coordinat. Al començar a treballar en Fundació Exit vaig poder comprovar com s'havia estructurat el sector durant els meus tres anys d'absència a parir de la creació d'ECAS. Durant la meva estada a Èxit vaig estar vinculat a la Comissió d'inserció sociolaboral d'ECAS, participant en l'organització del Congrés Treball i Ciutadania i en els estudis previs a la creació del Projecte Labora de l'Ajuntament de Barcelona.
També vaig participar des de la Fundació Èxit als inicis de la Coordinadora de Mentoria Social, coordinant, ja com a freelance, el projecte de mentoria social en Instituts de secundària.
I va arribar el 2017, i amb ell una nova crisi personal i professional. Aquesta vegada la meva decisió va ser demanar 9 mesos d'excedència a la Fundació Èxit, en aquest article ho explico més extensament, i marxar-me a recórrer el Perú, Colòmbia i Bolívia, un somni de la meva joventut que no havia pogut complir.
Aquest viatge va ser el detonant que va provocar un nou canvi, deixar la Fundació Èxit, la meva casa, i traslladar-me a la meva nova casa, El Palomar d'en Jose. I aquí acaba una part de la meva història, i obro una nova etapa, personal i professional, que espero que em permeti créixer, aprendre i intentar ser millor persona i professional. Benvingut al Palomar d'en Jose!
